Una de les coses curioses que vaig veure anant fent turisme per l'Aragó.Si és un fanalet de festa major, un tant curiós no???
sábado, 12 de julio de 2008
DEDICAT A...
Diuen que la vida aporta sorpreses en cada moment.
Jo no sé si me’n aporta massa, evidentment hi ha “fenòmens” que si que et sorprenent però no sé pas si tant sovint.El que si que tinc clar és el fet de la sorpresa constant de conèixer gent nova, amb això em refereixo a persones amb qui tens un vincle afectiu, ja per motius de feina, de colla....
Per això aquest “text” va dedicat a la meva companya de feina l’Anna.
La frase amb que sempre em descriu l’Anna és:
-Mireia hi ha poques persones que em puguin sorpendre, i t’ho ho aconsegueixes cada moment.
És una frase que una de dos, o et senta la mar de bé (penses que guai sóc sorprenent!), o sencillament entres dintre una espiral de subjectivitat dels teus fets preguntante, que he fet?, sóc xunga??jeje...
Bàsicament la meva companya l’Anna és la síntesi dels valors fonamentals que ha de tenir qualsevol individu o esser humà, vaja si parlem clar i català: respecte, fidelitat, compassió, comprensió,... Una de les persones amb els valors més inalterable que conec. Amb això vull dir que si vingues Satan i se l’emportes a l’infern, ella sortiria com si tal cosa, amb els valors totalment inalterats.
Per tant quan parlem de sorpendre, la veritat jo sóc plenament conscient que ja no em sorprenen tant grans fets, si no que arriba un punt en que les petites coses, són les que de veritat donen sentit a la primera frase:
“Diuen que la vida aporta sorpreses en cada moment”.
Per tant si tinc que parlar de sorpreses, trobar una persona amb els valors tant en alça en una societat basada en el consumisme, poder, ambició....
penseu i digueu de veritat, si no és sorprenent????
Evindenment positivament.
Jo no sé si me’n aporta massa, evidentment hi ha “fenòmens” que si que et sorprenent però no sé pas si tant sovint.El que si que tinc clar és el fet de la sorpresa constant de conèixer gent nova, amb això em refereixo a persones amb qui tens un vincle afectiu, ja per motius de feina, de colla....
Per això aquest “text” va dedicat a la meva companya de feina l’Anna.
La frase amb que sempre em descriu l’Anna és:
-Mireia hi ha poques persones que em puguin sorpendre, i t’ho ho aconsegueixes cada moment.
És una frase que una de dos, o et senta la mar de bé (penses que guai sóc sorprenent!), o sencillament entres dintre una espiral de subjectivitat dels teus fets preguntante, que he fet?, sóc xunga??jeje...
Bàsicament la meva companya l’Anna és la síntesi dels valors fonamentals que ha de tenir qualsevol individu o esser humà, vaja si parlem clar i català: respecte, fidelitat, compassió, comprensió,... Una de les persones amb els valors més inalterable que conec. Amb això vull dir que si vingues Satan i se l’emportes a l’infern, ella sortiria com si tal cosa, amb els valors totalment inalterats.
Per tant quan parlem de sorpendre, la veritat jo sóc plenament conscient que ja no em sorprenen tant grans fets, si no que arriba un punt en que les petites coses, són les que de veritat donen sentit a la primera frase:
“Diuen que la vida aporta sorpreses en cada moment”.
Per tant si tinc que parlar de sorpreses, trobar una persona amb els valors tant en alça en una societat basada en el consumisme, poder, ambició....
penseu i digueu de veritat, si no és sorprenent????
Evindenment positivament.
sábado, 5 de julio de 2008
PER SABER QUE COMENCEN LES VACANCES
Una altra foto de les meves preferides.
Ja que entrem en dies de vacances res millor que ens faci recordar aquests dies que les típiques bicicletes.
Per els que no han començat les vacancetes ( jo m'incloc), ànims que queda poc!!!
P.D: per si no os en heu adonat es també autoconvenciment
domingo, 29 de junio de 2008
ES LO QUE HAY
Trabajar cara el público es lo que tiene. Esta es, mayormente, nuestra frase preferida, la frase reina para justificar toda una serie de situaciones que nos encontramos en nuestro lugar de trabajo. Un trabajo sin termino medio, o te enamoras perdidamente de él o lo odias irremediablemente con todas tus fuerzas. En mi caso, como es totalmente comprensible, sería lo primero. Si, soy una de esas personas, con la gran suerte, de que le gusta lo que hace. En una sociedad que parece que está de moda criticar, arremeter, asquear ... al sector laboral superior a tu rango, vaya tu jefe, puedo reivindicar claramente que...
ME GUSTA MI TRABAJO!!!!
Creo sinceramente que se tendría que hacer un anuncio para la gente que le gusta su trabajo, como el que han hecho reivindicando el orgullo nacional de la selección ( cuando antes nadie daba ningún duro por ella), y saben que más... el hecho de reivindicarlo no tendría que ser signo de vergüenza, si no de admiración.
Por eso os animo a reivindicar-lo!!!Quitaros la máscara a quien le guste su trabajo que lo diga alto y claro!
P.D: lo peor de mi trabajo los horarios de los fines de semana, pero claro ser guía turístico y trabajar de cara el público es lo que tiene.
ME GUSTA MI TRABAJO!!!!
Creo sinceramente que se tendría que hacer un anuncio para la gente que le gusta su trabajo, como el que han hecho reivindicando el orgullo nacional de la selección ( cuando antes nadie daba ningún duro por ella), y saben que más... el hecho de reivindicarlo no tendría que ser signo de vergüenza, si no de admiración.
Por eso os animo a reivindicar-lo!!!Quitaros la máscara a quien le guste su trabajo que lo diga alto y claro!
P.D: lo peor de mi trabajo los horarios de los fines de semana, pero claro ser guía turístico y trabajar de cara el público es lo que tiene.
Para los que tienen suerte
Para los que tienen suerte y hoy se pueden permitir un fantástico dia de playa. No como yo que cumplo con mis obligaciones ( pero no desgratificantes) condiciones laborales de museo. Ala!!!
sábado, 28 de junio de 2008
Sobren les paraules
Sempre m'ha agradat aquesta foto.
La raó:
NO LA SÉ
Però m'aporta tranquilitat, com si.... vaja com diu el títol
per mi sobren les paraules
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
