Diuen que la vida aporta sorpreses en cada moment.
Jo no sé si me’n aporta massa, evidentment hi ha “fenòmens” que si que et sorprenent però no sé pas si tant sovint.El que si que tinc clar és el fet de la sorpresa constant de conèixer gent nova, amb això em refereixo a persones amb qui tens un vincle afectiu, ja per motius de feina, de colla....
Per això aquest “text” va dedicat a la meva companya de feina l’Anna.
La frase amb que sempre em descriu l’Anna és:
-Mireia hi ha poques persones que em puguin sorpendre, i t’ho ho aconsegueixes cada moment.
És una frase que una de dos, o et senta la mar de bé (penses que guai sóc sorprenent!), o sencillament entres dintre una espiral de subjectivitat dels teus fets preguntante, que he fet?, sóc xunga??jeje...
Bàsicament la meva companya l’Anna és la síntesi dels valors fonamentals que ha de tenir qualsevol individu o esser humà, vaja si parlem clar i català: respecte, fidelitat, compassió, comprensió,... Una de les persones amb els valors més inalterable que conec. Amb això vull dir que si vingues Satan i se l’emportes a l’infern, ella sortiria com si tal cosa, amb els valors totalment inalterats.
Per tant quan parlem de sorpendre, la veritat jo sóc plenament conscient que ja no em sorprenen tant grans fets, si no que arriba un punt en que les petites coses, són les que de veritat donen sentit a la primera frase:
“Diuen que la vida aporta sorpreses en cada moment”.
Per tant si tinc que parlar de sorpreses, trobar una persona amb els valors tant en alça en una societat basada en el consumisme, poder, ambició....
penseu i digueu de veritat, si no és sorprenent????
Evindenment positivament.
Jo no sé si me’n aporta massa, evidentment hi ha “fenòmens” que si que et sorprenent però no sé pas si tant sovint.El que si que tinc clar és el fet de la sorpresa constant de conèixer gent nova, amb això em refereixo a persones amb qui tens un vincle afectiu, ja per motius de feina, de colla....
Per això aquest “text” va dedicat a la meva companya de feina l’Anna.
La frase amb que sempre em descriu l’Anna és:
-Mireia hi ha poques persones que em puguin sorpendre, i t’ho ho aconsegueixes cada moment.
És una frase que una de dos, o et senta la mar de bé (penses que guai sóc sorprenent!), o sencillament entres dintre una espiral de subjectivitat dels teus fets preguntante, que he fet?, sóc xunga??jeje...
Bàsicament la meva companya l’Anna és la síntesi dels valors fonamentals que ha de tenir qualsevol individu o esser humà, vaja si parlem clar i català: respecte, fidelitat, compassió, comprensió,... Una de les persones amb els valors més inalterable que conec. Amb això vull dir que si vingues Satan i se l’emportes a l’infern, ella sortiria com si tal cosa, amb els valors totalment inalterats.
Per tant quan parlem de sorpendre, la veritat jo sóc plenament conscient que ja no em sorprenen tant grans fets, si no que arriba un punt en que les petites coses, són les que de veritat donen sentit a la primera frase:
“Diuen que la vida aporta sorpreses en cada moment”.
Per tant si tinc que parlar de sorpreses, trobar una persona amb els valors tant en alça en una societat basada en el consumisme, poder, ambició....
penseu i digueu de veritat, si no és sorprenent????
Evindenment positivament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario