Mirrow's world

UNA MICA DE FE

2008-11-12T11:59:00.002+01:00

Els mercats

2008-10-18T12:33:00.002+02:00

M'agraden els mercats,tots plens de gent de tota manera, vides diferents...

Una mica el nostre món concentrat

L'ALHAMBRA

2008-10-11T12:06:00.000+02:00

BENVINGUTS A LA FI DEL MÓN

2008-10-05T10:32:00.003+02:00

Em penso que mai em cansaré de venir aquí, la meva fi del món particular.

VIGILA AMB EL QUE DEMANES

2008-10-04T17:11:00.002+02:00

UNA PATATA AMB MOLT AMOR

2008-10-04T10:31:00.000+02:00

La vuelta....

2008-09-20T16:27:00.002+02:00

Bones a tothom!!!

Ja he tornat de les meves vacances, amb les piles molt cargades. La veritat: molt curtes, més aviat curtíssimes.

En aquestes he aprofitat per descansar, reflexionar i sobretot tirar moltes fotografies!!!

Aquí va una d'elles a una de les caletes del meu estimat Cadaqués.

2008-08-24T12:02:00.001+02:00

De vacances

2008-08-24T11:49:00.003+02:00

Bueno gent, per fi me'n vaig de vacances!!!!

Per tant deixaré d'actualitzar el blog durant aquests dies.

Tornaré amb nous escrits i sobretot moltes fotos!!!!

A la carretera!!!!

La mare naturalesa

2008-08-23T16:49:00.003+02:00

La mare naturalesa sempre ens aporta coses curioses.

Una roca, però a que sembla la cara d'una dona???

GENERACIÓ IKEA

2008-08-16T13:01:00.003+02:00

Quan et fas gran els hàbits canvien, les sortides nocturnes ja no es fan a la discoteca al pub, si no que es fan a casa del... o al pis del..., i el que abans podies veure i cremar gràcies al fantàstic moviment de cadera que t’acompanyava, ara va precidit d’una incipient panxa creada pel cubata que ja no cremes, sino és que jugues a la wii. Però els hàbits no és l’únic que canvien, sinó que també les converses, quan abans parlaves de la“trunfa” que vas agafar l’altre dia, ara parles que si la planxa, la lavadora, els diners que costa tot i com no, de la visita que qualsevol parella fa a IKEA.

Sí, efectivament sóm de la generació Ikea, dins d’aquesta societat consumista i on l’estètica és un “valor” en alça, dins aquest sector de la compra compulsiva no hi podia faltar el de la decoració i mobiliari, i ep!! Jo sí que em trec el barret. A veure a qui se li hagués acudit fer un “zara” amb mobiliari? Realment brillant.

Però lo millor d’Ikea és el marketing i el disseny. Decididament vull saber qui està al davant d’aquesta gran campanya, perquè jo de gran vull ser com ell, je je. Ikea té una distribució totalment estudiada on el visitant passa per totes les estances i on el disseny està tant bé i tant perfectament estudiat que no pots marxar sense comprar res. Jo crec, que haurien de canviar l’anunci i en ves de “Redecora tu vida” hauria de ser “Redecora tu targeta”. Per no parlar de la publicitat “ Bienvenido a la republica independiente de tu casa”, totalment encarada a un públic jove que s’acaba de comprar una casa i aquesta s’ha de moblar, un veritable cant a la aclamada independència a bon preu.

I em faltava la millor, la fantàstica Anna, la noia de la pàgina web amb un màster en educació, que quan li dius:
- Tia buena!!
I ella respon:
-Muchas gracias por el cumplido. Hablemos ahora de ikea.

Per tant el fenòmen Ikea atrau tant el públic que, som capaços de prendre’ns les molèsties de llogar una furgoneta, anar fins a Barcelona, amb la furgoneta!!, comprar, comprar, comprar, cargar la furgo, anar a 100 per hora per l’autovia per tornar a casa, per finalment arribar a casa descarergar-ho i muntar-ho.
Defenitivament, o el marketing ens a tocat a fons o som definitivament de la GENERACIÓ IKEA.

TOCA RENOVAR

2008-08-15T10:35:00.003+02:00

He tardat molt ho sé!!! però aquí estic tornant a renovar el meu blog, però com diuen "más vale tarde que nunca".

En signe de pau deixo la fotografia del arbre blau.

2008-07-12T12:20:00.000+02:00

Una de les coses curioses que vaig veure anant fent turisme per l'Aragó.
Si és un fanalet de festa major, un tant curiós no???

DEDICAT A...

2008-07-12T12:17:00.000+02:00

Diuen que la vida aporta sorpreses en cada moment.
Jo no sé si me’n aporta massa, evidentment hi ha “fenòmens” que si que et sorprenent però no sé pas si tant sovint.El que si que tinc clar és el fet de la sorpresa constant de conèixer gent nova, amb això em refereixo a persones amb qui tens un vincle afectiu, ja per motius de feina, de colla....
Per això aquest “text” va dedicat a la meva companya de feina l’Anna.
La frase amb que sempre em descriu l’Anna és:
-Mireia hi ha poques persones que em puguin sorpendre, i t’ho ho aconsegueixes cada moment.
És una frase que una de dos, o et senta la mar de bé (penses que guai sóc sorprenent!), o sencillament entres dintre una espiral de subjectivitat dels teus fets preguntante, que he fet?, sóc xunga??jeje...
Bàsicament la meva companya l’Anna és la síntesi dels valors fonamentals que ha de tenir qualsevol individu o esser humà, vaja si parlem clar i català: respecte, fidelitat, compassió, comprensió,... Una de les persones amb els valors més inalterable que conec. Amb això vull dir que si vingues Satan i se l’emportes a l’infern, ella sortiria com si tal cosa, amb els valors totalment inalterats.
Per tant quan parlem de sorpendre, la veritat jo sóc plenament conscient que ja no em sorprenen tant grans fets, si no que arriba un punt en que les petites coses, són les que de veritat donen sentit a la primera frase:
“Diuen que la vida aporta sorpreses en cada moment”.
Per tant si tinc que parlar de sorpreses, trobar una persona amb els valors tant en alça en una societat basada en el consumisme, poder, ambició....
penseu i digueu de veritat, si no és sorprenent????
Evindenment positivament.

PER SABER QUE COMENCEN LES VACANCES

2008-07-05T12:33:00.000+02:00

Una altra foto de les meves preferides.

Ja que entrem en dies de vacances res millor que ens faci recordar aquests dies que les típiques bicicletes.

Per els que no han començat les vacancetes ( jo m'incloc), ànims que queda poc!!!

P.D: per si no os en heu adonat es també autoconvenciment

L'IMAGE

2008-07-05T11:50:00.000+02:00

C'est une photographie de mon dernier voyage.
Un souvenir. L'image au-dessus de l'eau

ES LO QUE HAY

2008-06-29T12:21:00.000+02:00

Trabajar cara el público es lo que tiene. Esta es, mayormente, nuestra frase preferida, la frase reina para justificar toda una serie de situaciones que nos encontramos en nuestro lugar de trabajo. Un trabajo sin termino medio, o te enamoras perdidamente de él o lo odias irremediablemente con todas tus fuerzas. En mi caso, como es totalmente comprensible, sería lo primero. Si, soy una de esas personas, con la gran suerte, de que le gusta lo que hace. En una sociedad que parece que está de moda criticar, arremeter, asquear ... al sector laboral superior a tu rango, vaya tu jefe, puedo reivindicar claramente que...
ME GUSTA MI TRABAJO!!!!
Creo sinceramente que se tendría que hacer un anuncio para la gente que le gusta su trabajo, como el que han hecho reivindicando el orgullo nacional de la selección ( cuando antes nadie daba ningún duro por ella), y saben que más... el hecho de reivindicarlo no tendría que ser signo de vergüenza, si no de admiración.
Por eso os animo a reivindicar-lo!!!Quitaros la máscara a quien le guste su trabajo que lo diga alto y claro!
P.D: lo peor de mi trabajo los horarios de los fines de semana, pero claro ser guía turístico y trabajar de cara el público es lo que tiene.

Para los que tienen suerte

2008-06-29T10:53:00.000+02:00

Para los que tienen suerte y hoy se pueden permitir un fantástico dia de playa. No como yo que cumplo con mis obligaciones ( pero no desgratificantes) condiciones laborales de museo. Ala!!!

Sobren les paraules

2008-06-28T12:06:00.000+02:00

Sempre m'ha agradat aquesta foto.

La raó:

NO LA SÉ

Però m'aporta tranquilitat, com si.... vaja com diu el títol

per mi sobren les paraules

Com reivindicar....

2008-06-28T10:20:00.000+02:00

Aquí va una de les reivindicacions si més no "originals" que he vist jutgeu vosaltres mateixos, segur que no os deixa indiferents, a mi si més no quan la veig veure no vaig dubtar en tirar-li aquesta foto

PRESENTACIONS

2008-06-26T16:48:00.000+02:00

Aquest blog està pensat per poder fer patent aquestes petites o grans coses que ens envolten, que formen part de la nostra quotidianitat, aquestes coses que ens fan sentir vius, fer que admirem el verdader sentit de viure en aquest planeta, que ens diverteixen, emocionen, ens fan patir...vaja un reflexe de la nostra personalitat emocional.Per començar anem a mirar el cel.